Com ja he comentat a la portada del bloc vaig néixer a Ogassa en el
cor mateix de la conca minera, a "Ca l'Enric" o "Can Bosc", a uns 25
mts. aproximadament de la boca de la mina "Juncadella" i a l'escalf de
la llar d'una família minera, el meu avi Josep Cambras era el peó de la
carretera i el meu pare en Mariano Anglada miner a l'explotació de "El
faig". Amb aquestes arrels i havent passat la meva infantesa i bona
part de la joventut dins d'aquest ambient són més que comprensibles els
meus sentiments vers aquest poble, i a ell vaig intentar dedicar una
petita poesia que com si fos una maqueta més, vull que la pugueu llegir.
No sóc poeta, però quant el cor és el que parla, les paraules van
sortint, les frases van lligant i com rosa d'abril la poesia va florint.
EL MEU POBLE.
Al peu d'una immensa roca
al bell mig del Pirineu
el poble d'Ogassa es troba
conegut per tot arreu.
Sembla un pessebre vivent
amb ses nevades muntanyes
i les masies llunyanes
obertes al sol i al vent.
Racó de pau i natura
ple de verdor i aires bons
i d'unes abundoses fonts
d'on brolla l'aigua més pura
que baixa saltironant
juganers rierols formant
fins la desembocadura.
Paisatges que són l'obsessió
de caçadors i boletaires
i altres que amb sana intenció
vénen a respirar els seus aires.
Moixernons i cama-secs
vaquetes, rovellons o pinetells
gent de tots els indrets
proven d'omplir-hi els cistells.
Cinc festes amb tradició
s'hi celebren durant l'any
es preparen amb afany
i amb el cor ple d'il·lusió.
Sant Isidre i Sant Martí la pagesia
i una Verge al peu del Taga
que aquestes contrades guarda
i de tot el poble es la guia,
és la Verge del Puig de França
que advoquem amb esperança
plens de joia i alegria.
Sant Joaquim en el poble
patró de la Germandat
una institució molt noble
recordança d'un temps passat.
De SURROCA n'és patrona
dels miners la llum més clara
consol i ajuda quant trona
es la màrtir Santa Bàrbara,
que a l'apropar-se l'hivern
al seu honor celebrem
la festa més esperada.
Dels minaires de Surroca
sou patrona celestial
mentre van minant la roca
vos guardeu-los de tot mal.
Forats de tenebres i foscor
que ompliren el poble de glòria,
tothom en coneix la història
de les mines de carbó.
Miners a dintre picant,
altres treballaven a fora
i uns quants al "cable" o al "plan"
preparaven la "maniobra".
Tots ells hi treballaven
decidits i sense por
i gràcies al seu suor
els perills desafiaven
i el nom d'OGASSA portaren
fins fora de la nació.
Avui es un poble tranquil
de llegenda encisadora
amb una gent acollidora
pel seu caràcter humil.
Tothom que l'ha visitat
fos per curta o llarga estona,
d'aquest paradís s'ha emportat
una impressió molt bona.
I podrà dir en veu molt alta
sense por d'equivocar-se
que com el poble d'OGASSA
en el mon no m'hi ha un altre.
Josep Mª Anglada i Cambras.
ROMÀNIC. Amb aquestes maquetes voldria donar a conèixer el "romànic oblidat" de pobles petits i menys visitat i el "romànic perdut" que es pot trobar per aquestes muntanyes i només vist per excursionistes, caçadors o boletaires. CARBÓ. Amb aquestes i fent volar molt la imaginació voldria "reobrir" les mines de carbó d'Ogassa i tornar a "veure" la infraestructura minera de vies, cables i vagonetes que durant tants anys fou el treball i la vida d'aquest poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada