Racó poètic

Com ja he comentat a la portada del bloc vaig néixer a Ogassa en el cor mateix de la conca minera, a "Ca l'Enric" o "Can Bosc", a uns 25 mts. aproximadament de la boca de la mina "Juncadella" i a l'escalf de la llar d'una família minera, el meu avi Josep Cambras era el peó de la carretera i el meu pare en Mariano Anglada miner a l'explotació de "El faig". Amb aquestes arrels i havent passat la meva infantesa  i bona part de la joventut dins d'aquest ambient són més que comprensibles els meus sentiments vers aquest poble, i a ell vaig intentar dedicar una petita poesia que com si fos una maqueta més, vull que la pugueu llegir. No sóc poeta, però quant el cor és el que parla, les paraules van sortint, les frases van lligant i com rosa d'abril la poesia va florint.

                                  EL MEU POBLE.

                          Al peu d'una immensa roca
                          al bell mig del Pirineu
                          el poble d'Ogassa es troba
                          conegut per tot arreu.

                          Sembla un pessebre vivent
                          amb ses nevades muntanyes
                          i les masies llunyanes
                          obertes al sol i al vent.

                          Racó de pau i natura
                          ple de verdor i aires bons
                          i d'unes abundoses fonts
                          d'on brolla l'aigua més pura
                          que baixa saltironant
                          juganers rierols formant
                          fins la desembocadura.

                          Paisatges que són l'obsessió
                          de caçadors i boletaires
                          i altres que amb sana intenció
                          vénen a respirar els seus aires.

                          Moixernons i cama-secs
                          vaquetes, rovellons o pinetells
                          gent de tots els indrets
                          proven d'omplir-hi els cistells.

                          Cinc festes amb tradició
                          s'hi celebren durant l'any
                          es preparen amb afany
                          i amb el cor ple d'il·lusió.

                         Sant Isidre i Sant Martí la pagesia
                          i una Verge al peu del Taga
                          que aquestes contrades guarda
                          i de tot el poble es la guia,
                          és la Verge del Puig de França
                          que advoquem amb esperança
                          plens de joia i alegria.


                          Sant Joaquim en el poble
                          patró de la Germandat
                          una institució molt noble
                          recordança d'un temps passat.

                          De SURROCA n'és patrona
                          dels miners la llum més clara
                          consol i ajuda quant trona
                          es la màrtir Santa Bàrbara,
                          que a l'apropar-se l'hivern
                          al seu honor celebrem
                          la festa més esperada.

                          Dels minaires de Surroca
                          sou patrona celestial
                          mentre van minant la roca
                          vos guardeu-los de tot mal.

                          Forats de tenebres i foscor
                          que ompliren el poble de glòria,
                          tothom en coneix la història
                          de les mines de carbó.

                          Miners a dintre picant,
                          altres treballaven a fora
                          i uns quants al "cable" o al "plan"
                          preparaven la "maniobra".

                          Tots ells hi treballaven
                          decidits i sense por
                           i gràcies al seu suor
                           els perills desafiaven
                           i el nom d'OGASSA portaren
                           fins fora de la nació.

                           Avui es un poble tranquil
                           de llegenda encisadora
                           amb una gent acollidora
                           pel seu caràcter humil.

                           Tothom que l'ha visitat
                           fos per curta o llarga estona,
                           d'aquest paradís s'ha emportat
                           una impressió molt bona.

                           I podrà dir en veu molt alta
                           sense por d'equivocar-se
                           que com el poble d'OGASSA
                           en el mon no m'hi ha un altre.


                                  Josep Mª Anglada i Cambras.

                               

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada