dimecres, 8 de novembre de 2017

CARBÓ. Mines de cal Mingo.

        Les mines de Canalies, cal Mingo i Lolita estaven situades prop de la casa de  Bassaganya, sota el "collet" de la torra. A Ogassa es coneixien popularment com les mines de cal Mingo o del clot de cal Mingo, perquè estaven obertes realment en un clot. Per poder fer la visita a aquestes mines es evident que havíem de comptar amb la companyia d'una persona que conegués el lloc i com no que tingués un bon tot terreny per poder-hi arribar. No em va ser difícil trobar aquest expert, només vaig tenir que demanar-li al meu amic Josep Basagaña (en Josep de can Camps) i molt gustosament ens hi va acompanyar.


Fotografia feta prop de cal Mingo, al fons el punt més elevat es el pic de Sant Amand.

Aquestes mines es varen explotar entre els anys 1920 - 1924 per la companyia Italo-Hispano Minera S.A. amb jornals que anaven de les 8'25 pessetes per dia del capatàs a les 5 pessetes dia de la resta de miners. Dirigia els treballs d'aquestes mines l'enginyer italià Gustavo La Pietra Gatti que es va traslladar a viure a Ogassa concretament al Prat del Pinter.


Tram de camí per on pujaven el material.

El carbó que s'extreia era transportat fins la plaça de la Gallina amb carros tirats per cavalls o  amb carretes que tenien molta més cabuda però tirades per bous que eren més valents, per camins molt fets mal-bé, "aixorrencats" que en deien popularment els miners i amb forts desnivells. A la fotografia superior en teniu una mostra.


Restes de la barraca d'una de les mines. 
Sobre aquestes ratlles podeu veure les restes de la barraca d'una de les mines, la boca de la mina no es pot veure ja que en el moment del seu tancament la devien ensorrar perquè ningú no hi pogués entrar.


Petita edificació on possiblement es guardaven els explosius.
També es pot veure aquest petit barracó on segurament es guardaven els explosius. Ho dedueixo perquè es troba una mica apartat de la boca de la mina i de la barraca dels treballadors, de dimensions molt petites i construït amb parets de gruix considerable però amb el sostre relativament senzill segurament per motius de seguretat, perquè en cas de explosió l'onda expansiva podés sortir per dalt.

.
Riera de la font de la Dou.

Aquestes mines estaven obertes molt a prop unes de les altres però a diferents nivells per poder extreure el carbó que els hi quedava per sobre o per sota, al costat mateix de la riera que baixa de la font de la Dou. Segurament en èpoques de molta pluja deurien tenir seriosos problemes amb l'aigua.


Interior d'una de les mines amb dos pams d'aigua cristal·lina.

A l'esquerra en Josep Basagaña i a la seva dreta en Manel Matute que també esta
fent un treball sobre aquestes mines.
       Les dades tècniques estan extretes del llibre "Testimoni d'un temps" de Martí Mercader.