dimarts, 2 de juliol de 2013

CARBÓ. Estació i Mina "La Ramona".

Per guanyar els forts desnivells de la conca minera es feia per mitjà dels anomenats "plans inclinats", aquests  eren uns trams de  doble via on s'utilitzava la força dels vagons que baixaven plens per fer pujar els buits  , els vagons anaven sempre de dos en dos i a la part superior del "pla inclinat" hi havia una torre on s'hi trobaven les politges dels cables i uns contrapesos per compensar la diferencia de pes entre els vagons plens i els buits.
Ficció o realitat?   La paret de la "barraca" 6 cms. d'alçada, el miner 4 cms. els arbres que son  reals 8-10 metres.
Imitacions d'època de la reproducció.
    La zona de treball de "La Ramona" era una esplanada situada a uns 500 m. aprox. de casa meva , sobre mateix del Prat del Pinter i era el punt central del "pla inclinat" entre "La Gallina" i el "Taller".  Aquest "pla" constava de dos trams,  cada un dels quals tenia els seus cables individuals i era en aquesta estació que feien el canvi de cables, quan arribaven dos vagons plens de "La Gallina" al moment que quedaven parats, els miners en desenganxaven els cables i enganxaven els altres per baixar-los fins al "Taller", i evidentment passava el mateix amb els que pujaven buits. Veureu en la reproducció que el tram per sobre de "La Ramona" tenia 3 rails i es perquè només es desdoblava totalment uns pocs metres justament a la meitat del tram per poder-se creuar els vagons, també podeu veure que els miners que esperen, ho fan amb una fusta a les mans, en deien "cala" i era un pal d'uns 8-10 cms. de diàmetre en el punt mes gruixut, 50-60 cms de llargada i de forma cònica per poder-lo agafar fàcilment i que els miners tiraven  a les rodes per "calar" o parar els vagons, tots els miners ho sabien fer encara que a vegades sortia alguna "cala" disparada perquè no havien encertat la roda, però n'hi havia d'especialitzats que en deien "calers" i aquests ho feien amb molta pràctica i estil i no solien fallar. Al costat mateix d'aquest "intercanviador" o estació també hi havia la mina de "la Ramona", mina que va donar el nom a tot aquest centre de treball i en la qual hi havia treballat el meu oncle Francesc,davant la mina i podeu veure un miner preparant els troncs per les "enfustades" i dos que intenten buidar una "vagoneta" de material dolent a la "terrallera", al costat mateix d'aquesta mina també hi passaven les vagonetes del cable aeri del "Faig" i per l'altre cantó hi arribaven els vagons procedents de la "mina Nova" i també el carbó que procedia de les mines  que nosaltres en dèiem "Coto de baix" i "Coto de dalt".
La maqueta vista des de diferents angles.

   ANECDOTARI. Des d'aquesta estació a vegades algun vagó s'escapava lliure vies avall per alguna errada humana en el moment d'enganxar els cables, llavors se sentien uns crits molt forts dels miners avisant als del "Taller" que s'allunyessin per no prendre mal i durant uns 20-30 segons el soroll era espectacular fins que el vagó s'estavellava a mig camí (semblava un terratrèmol), després es feia un silenci impressionant trencat per les primeres veus dels miners discutint el com i el perquè allò havia passat. Imagineu-vos per uns moments l'impacte de veure baixar lliure un vagó ple de carbó per una pendent tan forta, quan això passava els crits i el soroll se sentien per tot el poble.
A la part superior d'aquestes imatges podeu veure el que queda de la mina i de la "barraca" dels miners, i a la part inferior l'esplanada tranquil-la i silenciosa (qui t'ha vist i qui et veu) i un tram del "pla inclinat" on després de 45 anys del tancament de les mines encara hi ha el cable a terra del darrer viatge de carbó.
Fotografia feta a la plaça de "La Ramona",  just darrera del miner que fa "el trago" es veuria casa meva, la edificació petita que es veu a la dreta, es un barracó de soldats que hi varen construir un cop acabada la guerra i destinats a la construcció i manteniment dels "bunkers" del Coll del Pal que encara avui es poden veure i les dues fletxes assenyalen, la superior una "xaranga" utilitzada per separar el carbó gros (brasa o fragua) del petit (trit o terregada) i l'altre, dues "cales" que servien per frenar els vagons o parar-los del tot, la persona que generalment ho feia en deien "el caler", encara que tots en sabien.
Fotografia de procedència desconeguda.. 
     
Maqueta fotografiada a l'exterior, al fons les muntanyes de "les aiades" i "castellets"

Aquesta reproducció es pot veure als baixos de l'ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i en horaris d'oficina.