dimarts, 8 de maig de 2012

CARBÓ. Estació del "cable del Faig".

Col·locació de "torres" i muntatge de l'estació.



Cercle gran (Mina i tall obert del Faig). Cercle petit (Estació del cable).

"Barraca" dels miners.


Un cop acabada la guerra civil les cimenteres veieren incrementades les demandes de ciment, en part per la nova estabilitat del país i en part per la reconstrucció que d'aquest se'n tenia que fer. En paral·lel també augmentà la demanda de carbó que anava destinat a aquestes fàbriques i l'explotació que més ho va notar va ser la del Faig que va veure  incrementada considerablement la seva  producció i que va fer necessari la construcció d'un cable aeri per poder baixar el material amb més facilitat i abaratir costos. Abans, que la producció era més petita, aquesta es baixava amb un petit pla inclinat que anava des del tall obert fins a la mina del Joncar per la cara de la casa de pagès del mateix nom,  el pla era tan inclinat que sembla ser que les vagonetes baixaven amb una plataforma per anar horitzontals i no perdre el carbó, i la producció  que s'extreia de la mina el baixaven per un camí de carros que el meu pare m'havia ensenyat per la cara que dona al poble i que encara avui se'n pot veure algun petit tram on transportaven el material amb carros tirats per un parell de bous. En les diferents fotografies del muntatge de la maqueta podem veure els treballs de col-locació de les torres i muntatge general de l'estació del cable aeri o estació del "freno" del Faig, en la fotografia de l'època podem veure en el cercle gran el lloc on hi havia la mina i tall obert del Faig, en el que es pot distingir clarament la "terrallera" on s'abocava el material dolent, i en el cercle petit es pot veure l'estació del cable, punt de partida de les "vagonetes" que baixaven el carbó. També podem veure la "barraca" pràcticament acabada, aquí els miners hi guardaven el "sarró" que era on duien el dinar, i aquí hi solien menjar, descansar i fer "petar" la xerrada durant l'hora de descans que tenien al migdia, sobretot a l'hivern o dies de mal temps. Recordem que aquesta estació els dies que havien de baixar carbó que en deien "fer maniobres" (que no eren tots) l'horari de treball era de 8 h. del matí a les 5 h. de la tarda amb una hora de descans al migdia. Vull també comentar a títol sentimental que en aquesta estació hi va treballar de "frenista" (encarregat de controlar la velocitat de les vagonetes) el meu pare Mariano Anglada Macias pràcticament des que va començar a les mines fins que aquestes van tancar. Alguna petita temporada sobretot a l'estiu que els dies son llargs, abans de començar el jornal o un cop acabat aquest es dedicava a fer uns feixos de llenya anomenats "fogots" que algun forner els hi comprava per coure el pa i que previ permís de la direcció de l'Arrendataria en baixava un amb cada vagoneta carregada de carbó i d'acord amb algun company que els hi descarregava a l'arribada  a l'altre estació. També prop d'aquest seu lloc de treball cada any feia patates en un camp anomenat "Terradelles" i en el que jo de jove juntament amb la meva mare Margarita n'hi havíem anat a collir. Per totes aquestes històries carregades de sentimentalisme he volgut que aquesta fos la primera de les maquetes  dedicades a les mines de carbó d'Ogassa.
        Podeu contemplar aquesta reproducció a la planta baixa de l'ajuntament de Sant Joan de les Abadesses en horaris laborals.

L'estació pràcticament operativa esperant l'arribada dels miners.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada