dimarts, 29 de maig del 2012

ROMÀNIC. MAQUETA Sant Jaume de Queralbs.

ROMÀNIC. Sant Jaume de Queralbs.
A mig camí entre el poble de Ribes de Freser i el santuari de Núria a 1236 m. d'altitud trobem el poble de Queralbs (Kerosalbos) i en ell aquesta bonica església dedicada a Sant Jaume. Consagrada l'any 978 per el bisbe d'Urgell Guisad II, aquesta església ha sofert al llarg de la seva història diverses modificacions, al s. XII fou reedificada segurament degut a l'augment de la població, poc després li fou afegit el pòrtic, mes tard es va tenir que refer la volta principal molt malmesa per el terratrèmol de l'any 1428, al s. XVII se li va afegir la sagristia i mes tard es va alçar el campanar, la coberta es de pissarra.  ANÈCDOTES. Al anar a veure aquesta església per intentar fer-la tot i que encara vaig tardar molt, sobre la teulada del campanar n'hi havia un altre com d'espadanya molt petit i d'un sol ull, al cap d'un temps acabada la maqueta hi vaig tornar, s'havia restaurat l'edifici i aquell "campanaret" petit havia desaparegut, però com que a mi m'agradava i ja el tenia fet l'hi vaig deixar. Any de construcció de la maqueta 2004, hores aprox. 800 h.

    Aquesta maqueta es pot veure al Palau de l'Abadia dins l'exposició "Romànic una volta pel Ripollès".

Vista del costat est de l'església.

El pòrtic a la cara sud.



Planimetria de St. Jaume de Querabs
Francesc Junyent i Maydeu




dimarts, 8 de maig del 2012

CARBÓ. MAQUETA. Estació del "cable del Faig".

Col·locació de "torres" i muntatge de l'estació.



Cercle gran (Mina i tall obert del Faig). Cercle petit (Estació del cable).

"Barraca" dels miners.


Un cop acabada la guerra civil les cimenteres veieren incrementades les demandes de ciment, en part per la nova estabilitat del país i en part per la reconstrucció que d'aquest se'n tenia que fer. En paral·lel també augmentà la demanda de carbó que anava destinat a aquestes fàbriques i l'explotació que més ho va notar va ser la del Faig que va veure  incrementada considerablement la seva  producció i que va fer necessari la construcció d'un cable aeri per poder baixar el material amb més facilitat i abaratir costos. Les primeres mines d'aquest sector del Faig es varen obrir per la cara oest, que dona al Taga, i d'aquest punt el carbó el baixaven fins a la mina del Joncar per la cara de la casa de pagès del mateix nom,  el pla era tan inclinat que sembla ser que les vagonetes baixaven amb una plataforma per anar horitzontals i no perdre el material. Més tard obriren una mina i un tall obert a la cara est i que dona al poble d'Ogassa, el carbó  que s'extreia d'aquesta mina i tall obert el baixaven amb carros tirats per bous per una camí  que el meu pare m'havia ensenyat fins la mateixa collada anomenada de Can Camps o del Joncar. En les diferents fotografies del muntatge de la maqueta podem veure els treballs de col-locació de les torres i muntatge general de l'estació del cable aeri o estació del "freno" del Faig, en la fotografia de l'època podem veure en el cercle gran el lloc on hi havia la mina i tall obert del Faig, en el que es pot distingir clarament la "terrallera" on s'abocava el material dolent, i en el cercle petit es pot veure l'estació del cable, punt de partida de les "vagonetes" que baixaven el carbó. També podem veure la "barraca" pràcticament acabada, aquí els miners hi guardaven el "sarró" que era on duien el dinar, i aquí hi solien menjar, descansar i fer "petar" la xerrada durant l'hora de descans que tenien al migdia, sobretot a l'hivern o dies de mal temps. Recordem que aquesta estació els dies que havien de baixar carbó que en deien "fer maniobres" (que no eren tots) l'horari de treball era de 8 h. del matí a les 5 h. de la tarda amb una hora de descans al migdia. Vull també comentar a títol sentimental que en aquesta estació hi va treballar de "frenista" (encarregat de controlar la velocitat de les vagonetes) el meu pare Mariano Anglada Macias pràcticament des que va començar a les mines fins que aquestes van tancar. Alguna petita temporada sobretot a l'estiu que els dies son llargs, abans de començar el jornal o un cop acabat aquest es dedicava a fer uns feixos de llenya anomenats "fogots" que algun forner els hi comprava per coure el pa i que previ permís de la direcció de l'Arrendataria en baixava un amb cada vagoneta carregada de carbó i d'acord amb algun company que els hi descarregava a l'arribada  a l'altre estació. També prop d'aquest seu lloc de treball cada any feia patates en un camp anomenat "Terradelles" i en el que jo de jove juntament amb la meva mare Margarita n'hi havíem anat a collir. Per totes aquestes històries carregades de sentimentalisme he volgut que aquesta fos la primera de les maquetes  dedicades a les mines de carbó d'Ogassa.
        Podeu contemplar aquesta reproducció a la planta baixa de l'ajuntament de Sant Joan de les Abadesses en horaris laborals.

L'estació pràcticament operativa esperant l'arribada dels miners.







     Aquesta maqueta la podeu veure en horari laboral a l'entrada de l'ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.

diumenge, 6 de maig del 2012

ROMÀNIC.. MAQUETA Sant Pere de Montgrony.

ROMÀNIC. Sant Pere de Montgrony
Situada damunt d'un pla sobre mateix del poble de Gombrèn, trobem aquesta església de Sant Pere de Montgrony que ja surt documentada l'any 899 i en el 906 ja consten les seves funcions parroquials.Sembla ser que la seva propietat fou motiu de fortes disputes entre els senyors de Mataplana i els abats de Sant Joan. Al passar les funcions parroquials al nucli de Gombrén aquesta església va anar perdent protagonisme i va quedar molt malmesa, fins que a finals del segle XIX el bisbe de Vic Josep Morgades en va començar la seva restauració. Només s'hi celebra culte en dies determinats. Es pot veure al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses.


Cara oest on es veu el gran finestral i la unió entre la nau i l'atri construït posteriorment.


Detall de la cara est amb l'absis principal i les absidioles.




dijous, 3 de maig del 2012

ROMÀNIC. MAQUETA Santa Llúcia de Puigmal

 Situada en plena vall de Bianya però dins el terme de Sant Joan de les Abadesses, podem trobar aquesta església de Santa Llúcia de Puigmal. L'església surt citada en un document de l'abadessa Emma de Sant Joan l'any 913, però no va ser fins el 1165 que va ser reedificada i consagrada per el bisbe de Vic Pere de Redorta. Es troba en bon estat de conservació gràcies a diferents actuacions que s'hi han fet. ANÈCDOTES. S'hi celebra culte un cop l'any per l'aplec de Santa Llúcia, amb  missa a l'aire lliure i força assistència de gent perquè tot i ser el mes de Desembre per la situació d'aquesta església en una fondalada i voltada de muntanyes el clima es molt suau. Un tros més avall de l'església i seguint la riera del mateix nom, els amants de la natura poden visitar els "gorgs de Santa Llúcia" de gran bellesa natural. Maqueta construïda l'any 1994, hores aprox. 400 h. Es pot veure al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses dins l'exposició "Romànic. Una volta pel Ripollès".



Exterior de l'església on s'hi celebra la missa el dia de l'aplec en honor a Sta. Llúcia si el temps ho permet.

Vista de la cara sud oest de l'església.



CARBÓ. Vagons, vagonetes i torres.

Vagons, vagonetes i torres cable aeri.
Amb la finalitat d'una propera "posta en marxa" de l'activitat minera al poble d'Ogassa, s'imposa la construcció de tota mena de vagons o vagonetes per el transport del carbó. Les vagonetes "volquetes" que eren les que normalment entraven dintre la mina i que es feien servir per portar el carbó a les "tramujes"  i poder continuar el procés de transport, o a les "terralleres"  que era el lloc on s'abocaba tot el material dolent que sortia de la mina, els vagons o vagonetes normals que eren els que transportaven el carbó per tota la resta de vies i que son les que es poden veure en les poques fotografies que hi han de l'època i que van donar aquella imatge tan peculiar del poble i finalment les torres del cable aeri i les seves particulars vagonetes que només servien per baixar el carbó de l'explotació de la mina i tall obert del Faig.