dijous, 27 de desembre del 2012

CARBÓ. MAQUETA. Estació del cable de ca l'Ermengol

Maqueta de l'estació del cable de ca l'Ermengol, al fons es poden veure les runes de la verdadera.
Aquesta estació va ser construïda a principis dels anys 40 i era el punt de destinació de les "vagonetes" que baixaven el material de la part més alta de l'explotació que era el tall obert i la mina del Faig. Les vagonetes estaven fixades al cable amb trams equidistants de manera que quan n'arribava una de buida a l'estació del Faig que el cable quedava parat i la carregaven, també n'arribava una de plena a l'estació de ca l'Ermengol que la buidaven. El carbó d'aquestes vagonetes s'acumulava dins dels murs de pedra que servien de base de l'edifici i al mateix temps de dipòsit i "tremuja", després i tal com es pot veure amb la reproducció, els miners posaven els vagons sota unes "trampes" que accionades manualment amb unes palanques donaven sortida al carbó i els vagons s'omplien molt ràpidament i sense esforç. Un cop els vagons eren plens n'ajuntaven uns quants i tirats per uns cavalls que en deien "matxos" els portaven fins sota mateix de les oficines i la torre del director on començava el pla inclinat Nº 5  fins el poble. Davant la maqueta i a l'esquerra podeu veure un "bolquet" que era un mecanisme que descansava sobre uns rodets de ferro on hi entrava un vagó ple de carbó i quedava totalment collat, un cop dintre els treballadors donaven una empenta amb els peus al "bolquet", aquest donava la volta entera, el vagó s'havia buidat i el material baixava a traves d'una rampa fins la fàbrica de pans de carbó, encara que aquesta fàbrica i el "bolquet" per tirar-hi el material ja funcionaven  molt abans de la construcció del cable i el carbó hi arribava per vies des del pla inclinat de "la gallina - la Ramona - el taller". També en la reproducció podeu veure uns troncs de fusta apilats i un miner que en porta un d'ells, aquestes fustes quan n'hi havia les pujaven amb les vagonetes buides i servien per fer les "enfustades" i consolidar la volta de la mina a mesura que l'anaven construint i així evitar que s'enfondrés. La primera fotografia esta presa des de la carretera que porta al Prat del Pinté i en ella hi podeu veure en primer terme la maqueta i de fons les restes de l'estació autèntica que encara resten dempeus (malauradament per poc temps) i a l'esquerra d'aquesta, la casa de ca l'Ermengol que l'hi donà nom.  Les altres fotografies estan fetes a la collada de la Creu i a la collada de can Camps.
    Aquesta maqueta es pot veure als baixos de l'ajuntament de Sant Joan de les Abadesses en hores d'oficina.
Fotografia imitació  "d'època", just al cantó esquerra i mig coberta de boira es pot entreveure la casa de Fogonella.
Fotografia de l'època on es pot veure el bolquet, uns miners i a l'esquerra un "matxo" que servia per estirar els vagons. (Fotografia cedida per Caterina Arnau).
En aquesta fotografia dels anys 60 podeu veure en el cercle petit l'estació del Faig, en l'ovalat la de ca l'Ermengol i la casa que l'hi donà nom, entre les dues estacions es poden veure les torres que aguantaven els cables. Fotografia extreta de la revista QUADERNS d'Agustí Dalmau.




Activitat minera a trenc d'alba. Maqueta fotografiada a la collada de la Creu.








          Aquesta maqueta es pot veure a l'entrada de l'ajuntament de St. Joan de les Abadesses en horari d'oficina.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

ROMÀNIC. MAQUETA Sant Vicenç de Planoles.

L'església a vista d'ocell.
Vista de la cara oest on es pot veure clarament la unió de l'atri porxat a la nau principal de l'església.
                                                                              A l'esquerra de la carretera de Ribes de Fresser a Puigcerdà en plena collada de Tosses   i a 1136 mts. d'altitud  trobem el poble de Planoles (Planezoles) i en ell podem veure fàcilment l'església dedicada a Sant Vicenç, ja que el seu esvelt campanar amb el rellotge marcant el pas del temps de cara a la població sobresurt de manera singular. Les primeres dades d'aquesta església les trobem a l'any 1141, però es molt possible que ja existís abans. Al s. XII la possessió d'aquest indret es repartia entre els senyors de Mataplana i el rei. L'edifici al principi constava d'una sola nau de forma rectangular capçada a l'est per un absis semicircular adornat amb arcuacions llombardes, a la cara sud hi havia un atri porxat que mes tard fou incorporat a l'església com una segona nau, també el campanar al cantó sud-est i una capella a la cara nord son construccions molt mes tardanes. Aquesta es una de les reproduccions que es poden veure al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses.                                                                
Vista general de Sant Vicenç de Planoles.



     Planimetria de St. Vicens de Planoles.   1/200
     Manel Anglada i Bayès.


                                                                                                                                                                               



dijous, 16 d’agost del 2012

ROMÀNIC. MAQUETA Santa Maria de Les Llosses.


Església de Santa Maria de Les Llosses.



*English version available below original post.

Les Llosses és un municipi de l'anomenat baix Ripollès i en ell hi trobem sobre un petit serrat a la dreta de la carretera que porta de Ripoll a Berga aquesta església romànica dedicada a Santa Maria. L'edifici actual es del s. XII  tot i que devia existir una altre església anterior perquè ja surt esmentada l'any 912 com a propietat del monestir de Ripoll. Aquest edifici consta d'una sola nau acabada a l'est per un absis ornat amb arquacions cegues i amb tres finestres de doble esqueixada molt ben repartides, a la cara nord i adossada a l'absis hi ha la sagristia construïda l'any 1854 (data marcada en una pedra), i a la cara sud o mig-dia s'alça el campanar de planta quadrada i la porta d'entrada coberta per una senzilla arquivolta. ANÈCDOTES.  No sé si aquesta església te molts visitants o pocs, però és evident que està al peu d'una carretera molt transitada i encara més en temps de bolets, sobretot rovellons, i val la pena perdre una estona per anar-la a veure. Quan en vaig fer aquesta reproducció l'edifici es trobava en bon estat de conservació. Construcció de la maqueta any 1999, hores de treball aprox. 250 h. aquesta reproducció no esta exposada.


Vista del cantó de llevant amb l'absis i la sagristia, també es pot veure una modificació posterior a la cara nord del campanar.


Detall del campanar al cantó sud-oest.



    Planimetria de Sta. Maria de les Llosses.   1/200
   Manel Anglada i Bayès


*English version
Les Llosses is a small village of the southern Ripollès, and this church dedicated to Santa Maria, is located next to the road that joins the towns of Ripoll and Berga.
The actual temple was rebuilt in the 12th century on a former temple already mentioned in the year 912 as a property of Ripoll Monastery. The building consists on a main rectangular body with an apse facing the East. The sacristy built as an annex in 1854 is located in its north-east corner next to the apse, and the bell tower is placed in the south-west corner next to the main entrance door.
This model, scaled 1:50, was constructed in 1999 in approximately 250 working hours.






dimarts, 17 de juliol del 2012

ROMÀNIC. MAQUETA Sant Pere d'Aüira.

Sant Pere d'Aüira.
*English version available below original post

Al nord de Campdevànol encinglerada dalt d'un turó i a l'esquerra del riu Freser es troba aquesta petita i bonica església de Sant Pere d'Aüira. Aquest edifici te planta de creu llatina amb la nau capçada a l'est per un absis, amb dues capelles una a cada lateral i a l'alçada d'aquestes capelles s'aixeca un campanar de paret de dos ulls. Les primeres noticies de l'església les trobem a l'any 1150, a principis del s. XIII fou reconstruïda i consagrada per bisbe de Vic Sant Bernat Calbó. ANÈCDOTES. En una trobada que vaig mantenir amb una família molt propera i vinculada amb aquesta església i evidentment molt creïble, em varen comentar que ells sempre havien sentit dir dels seus avantpassats que l'antipapa Benet XIII mes conegut per el nom de Papa Luna podria haver fet nit en aquesta església en un dels seus viatges que feu de Peñiscola a Avinyó (França). Tot i que els visitants d'aquesta església solen ser majoritàriament caçadors, boletaires o muntanyencs en general, l'edifici es troba en bon estat de conservació gràcies als amics de Sant Pere d'Aüira que en tenen cura i per el dia del seu patró s'hi celebra un aplec. Any de construcció de la maqueta 2002, hores aprox. 300 h. Aquesta maqueta també es pot veure al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses.

Vista de la cara est amb l'absis i les dues capelles laterals.

Vista de l'església amb mes detall.



Planimetria de St. Pere d'Auïra.   1/200
Manel Anglada i Bayès.

*English version
This hermitage belongs to the municipality of Campdevànol and is located at the top of a hill approximately 4 km north-east of the town.
The interior of the church presents a Latin cross plant with an apse facing east and two chapels at each side. Main entrance is on the southern wall and the bell tower is located just on the middle of the cross (simple bell tower with two windows). This church is first mentioned on a document dated year 1150 and it was rebuilt again on the 13th century. The church is actually restored and is maintained by the association ‘Amics de Sant Pere d’Aüira’. Religious cult has been reduced to once per year, on the first Sunday after June 29th (Saint Peter, patron).
Although as far as I know this is not documented some people still explain that on the 14th century Pedro Martinez de Luna, commonly known as Antipope Benedict XIII spent a night in this church on this way from Peñíscola to Avignon.
This model, scaled 1:50, was constructed in 2002 in approximately 300 hours of work. This model is part of the exhibition that you can visit permanently in Sant Joan de les Abadesses, Palau de l’Abadia.


dijous, 12 de juliol del 2012

ROMÀNIC. MAQUETA Sant Cristòfol de Beget.

Sant Cristòfol de Beget.














Sant Cristòfol de Beget es una església del s. XII, situada a 541 mts. d'altitud a la capçalera del riu Llierca, tot i ser de l'alta Garrotxa pertany a la comarca del Ripollès. L'any 959 ja es te constància del nom de Beget (Beiedo) i les primeres referències de l'església les trobem l'any 979. L'edifici que es de notables proporcions consta d'una sola nau acabada a l'est per una bonica capçalera formada per un absis central i dues capelles laterals, a la façana sud hi trobem la porta d'entrada coberta per un timpà llis i emmarcada per dues arquivoltes sostingudes per dos parells de columnes i al costat de la portalada s'alça el campanar que es una bonica torre de planta quadrada de quatre pisos d'alçada, al primer hi han tres finestres senzilles, al segon i al tercer les finestres son geminades i al quart hi han quatre grans obertures d'un sol arc. A l'interior de l'església hi podem contemplar la famosa "Magestat de Beget" magnífica talla romànica de la segona meitat del s. XII. L'any 1931 fou declarada monument nacional i va sobreviure a las destruccions del 1936 gràcies a la decidida, valenta i arriscada actuació dels vilatans. Després de la restauració feta l'any 1961 aquesta església es troba en molt bon estat de conservació.

 ANÈCDOTES. Tot i ser un dels pobles més bonics d'aquestes contrades i generalment molt visitat, durant les més de dues hores que vaig estar prenent mides i fent fotografies per fer la reproducció no va passar una sola persona ( al menys que jo veiés ), i això si que parlant de Beget es una anècdota.

          Maqueta construïda l'any 2001, hores aprox. 700 h. Aquesta reproducció també es pot veure al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses dins l'exposició "Romànic una volta pel Ripollès"".

Detall de la portalada.

Cara oest amb els contraforts i el gran ull de bou.
Planimetria de St. Cristòfol de Beget
Alexandre Mazcuñan i Boix
Francesc Junyent i Maydeu

Detall de l'absis amb la finestra i arcuacions.










dimarts, 3 de juliol del 2012

ROMÀNIC. MAQUETA Santa Magdalena de Perella.

Santa Magdalena de Perella.
Aquesta església de Santa Magdalena de Perella està situada dins el terme municipal de Sant Joan de les Abadesses, sobre un petit turó a l'esquerra de la carretera direcció a França. L'església es del segle XII i l'any 1145 un cop acabada fou entregada al monestir de Sant Joan. Es un temple de tipus rural molt senzill i de petites dimensions que consta d'una sola nau a la que mes tard s'hi va afegir una sagristia a la cara sud i un campanar de torre a la cara nord est, la porta d'entrada que encara conserva part de la ferramenta original esta a la cara nord sota un arc adovellat, aquesta església es troba en bon estat de conservació i s'hi celebra culte un cop l'any en motiu de l'aplec en honor a la seva patrona Santa Magdalena. Es una de les maquetes que es pot veure al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses.

El campanar amb mes detall.

Cara est amb el campanar de torre.



                                                                                                             
Planimetria de Sta. Magdalena de Perella   1/200
Manel Anglada i Bayès


divendres, 15 de juny del 2012

ROMÀNIC. MAQUETA Sant Cristòfol de Ventolà.

ROMÀNIC. Sant Cristòfol de Ventolà.
Poc després de passar Ribes de Freser direcció Puigcerdà, trobem un trencall a la dreta que ens porta fins el poble de Ventolà (Ventolano) a 1385 mts. d'altitud i aquí hi podem veure un senzill però molt bonic exemple d'arquitectura romànica rural, l'església de Sant Cristòfol de Ventolà. Encara que el nom de Ventolà ja surt esmentat l'any 982, no es fins a finals del segle XIII que es tenen referències d'aquesta església, encara que es molt possible que ja existís abans. Està formada per una sola nau molt allargada capçada a l'est per un absis semicircular, a l'oest s'alça el campanar de planta quadrada i coberta piramidal, la coberta es de llosa i la porta d'entrada la trobem a la cara sud sota un porxo que prové de les restauracions fetes entre els anys 1975 i 1984 i gràcies a les quals l'església es troba en molt bon estat de conservació.

             Aquesta maqueta es pot veure al Palau de l'Abadia de St. Joan de les Abadesses.

Vista des de la cara sud oest.















Detall del campanar.



Planimetria de St. Cristòfol de Ventolà
Joan-Albert Adell i Gisbert







divendres, 8 de juny del 2012

ROMÀNIC. MAQUETA Santa Cecilia de Molló.

ROMÀNIC. Santa Cecília de Molló.
Poc després de creuar la porta d'entrada a Catalunya per el pas fronterer de Coll d'Ares, podem veure l'església de Santa Cecília de Molló amb el seu esvelt campanar donant-nos la benvinguda. L'església fou construïda a finals del segle XII, tot i ser d'una sola nau es un edifici de mides considerables, culminada a l'est per un absis semicircular, al nord de l'església hi ha el campanar que es una elegant torre de cinc pisos distribuïts de forma desigual i separats tots ells per un fris de dents de serra i arcuacions cegues que li donen gran  bellesa i personalitat.Va pertànyer al bisbat de Girona fins l'any 1956 que va passar al de Vic. (A la maqueta li falta la vegetació).


Detall del campanar.

Detall de la portalada.



Planimetria de Sta. Cecília de Molló
Benet Cervera i Assumpta Alonso
Servei Diputació de Barcelona

dimarts, 5 de juny del 2012

ROMÀNIC. MAQUETA Sant Valentí de Salarsa.

Vista general de l'església
A la vall de Bolós sobre un petit turó i vigilada per uns "vells i bells" roures trobem aquest senzill i bonic edifici romànic de Sant Valentí de Salarsa. L'església fou consagrada l'any 1168 per l'abat de Sant Joan de les Abadesses i bisbe de Tortosa Ponç de Monells, consta d'una petita nau amb un absis semicircular i un alt i robust campanar d'espadanya amb dos ulls i entre els segles XVI-XVII es va modificar el temple afegint-hi un porxo. Malgrat que l'any 1977 es van realitzar unes obres de consolidació, el temple amenaça ruïna i si no s'hi actua aviat acabarà sent com d'altres un munt de runes totalment irrecuperable. Una verdadera llàstima.



                                                     
Una altre vista de l'església



Vista de ponent amb el porxo afegit.



Planimetria de St. Valentí de Salarsa   1/200
Irvin Sala i Bartrina

dimarts, 29 de maig del 2012

ROMÀNIC. MAQUETA Sant Jaume de Queralbs.

ROMÀNIC. Sant Jaume de Queralbs.
A mig camí entre el poble de Ribes de Freser i el santuari de Núria a 1236 m. d'altitud trobem el poble de Queralbs (Kerosalbos) i en ell aquesta bonica església dedicada a Sant Jaume. Consagrada l'any 978 per el bisbe d'Urgell Guisad II, aquesta església ha sofert al llarg de la seva història diverses modificacions, al s. XII fou reedificada segurament degut a l'augment de la població, poc després li fou afegit el pòrtic, mes tard es va tenir que refer la volta principal molt malmesa per el terratrèmol de l'any 1428, al s. XVII se li va afegir la sagristia i mes tard es va alçar el campanar, la coberta es de pissarra.  ANÈCDOTES. Al anar a veure aquesta església per intentar fer-la tot i que encara vaig tardar molt, sobre la teulada del campanar n'hi havia un altre com d'espadanya molt petit i d'un sol ull, al cap d'un temps acabada la maqueta hi vaig tornar, s'havia restaurat l'edifici i aquell "campanaret" petit havia desaparegut, però com que a mi m'agradava i ja el tenia fet l'hi vaig deixar. Any de construcció de la maqueta 2004, hores aprox. 800 h.

    Aquesta maqueta es pot veure al Palau de l'Abadia dins l'exposició "Romànic una volta pel Ripollès".

Vista del costat est de l'església.

El pòrtic a la cara sud.



Planimetria de St. Jaume de Querabs
Francesc Junyent i Maydeu




dimarts, 8 de maig del 2012

CARBÓ. MAQUETA. Estació del "cable del Faig".

Col·locació de "torres" i muntatge de l'estació.



Cercle gran (Mina i tall obert del Faig). Cercle petit (Estació del cable).

"Barraca" dels miners.


Un cop acabada la guerra civil les cimenteres veieren incrementades les demandes de ciment, en part per la nova estabilitat del país i en part per la reconstrucció que d'aquest se'n tenia que fer. En paral·lel també augmentà la demanda de carbó que anava destinat a aquestes fàbriques i l'explotació que més ho va notar va ser la del Faig que va veure  incrementada considerablement la seva  producció i que va fer necessari la construcció d'un cable aeri per poder baixar el material amb més facilitat i abaratir costos. Les primeres mines d'aquest sector del Faig es varen obrir per la cara oest, que dona al Taga, i d'aquest punt el carbó el baixaven fins a la mina del Joncar per la cara de la casa de pagès del mateix nom,  el pla era tan inclinat que sembla ser que les vagonetes baixaven amb una plataforma per anar horitzontals i no perdre el material. Més tard obriren una mina i un tall obert a la cara est i que dona al poble d'Ogassa, el carbó  que s'extreia d'aquesta mina i tall obert el baixaven amb carros tirats per bous per una camí  que el meu pare m'havia ensenyat fins la mateixa collada anomenada de Can Camps o del Joncar. En les diferents fotografies del muntatge de la maqueta podem veure els treballs de col-locació de les torres i muntatge general de l'estació del cable aeri o estació del "freno" del Faig, en la fotografia de l'època podem veure en el cercle gran el lloc on hi havia la mina i tall obert del Faig, en el que es pot distingir clarament la "terrallera" on s'abocava el material dolent, i en el cercle petit es pot veure l'estació del cable, punt de partida de les "vagonetes" que baixaven el carbó. També podem veure la "barraca" pràcticament acabada, aquí els miners hi guardaven el "sarró" que era on duien el dinar, i aquí hi solien menjar, descansar i fer "petar" la xerrada durant l'hora de descans que tenien al migdia, sobretot a l'hivern o dies de mal temps. Recordem que aquesta estació els dies que havien de baixar carbó que en deien "fer maniobres" (que no eren tots) l'horari de treball era de 8 h. del matí a les 5 h. de la tarda amb una hora de descans al migdia. Vull també comentar a títol sentimental que en aquesta estació hi va treballar de "frenista" (encarregat de controlar la velocitat de les vagonetes) el meu pare Mariano Anglada Macias pràcticament des que va començar a les mines fins que aquestes van tancar. Alguna petita temporada sobretot a l'estiu que els dies son llargs, abans de començar el jornal o un cop acabat aquest es dedicava a fer uns feixos de llenya anomenats "fogots" que algun forner els hi comprava per coure el pa i que previ permís de la direcció de l'Arrendataria en baixava un amb cada vagoneta carregada de carbó i d'acord amb algun company que els hi descarregava a l'arribada  a l'altre estació. També prop d'aquest seu lloc de treball cada any feia patates en un camp anomenat "Terradelles" i en el que jo de jove juntament amb la meva mare Margarita n'hi havíem anat a collir. Per totes aquestes històries carregades de sentimentalisme he volgut que aquesta fos la primera de les maquetes  dedicades a les mines de carbó d'Ogassa.
        Podeu contemplar aquesta reproducció a la planta baixa de l'ajuntament de Sant Joan de les Abadesses en horaris laborals.

L'estació pràcticament operativa esperant l'arribada dels miners.







     Aquesta maqueta la podeu veure en horari laboral a l'entrada de l'ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.

diumenge, 6 de maig del 2012

ROMÀNIC.. MAQUETA Sant Pere de Montgrony.

ROMÀNIC. Sant Pere de Montgrony
Situada damunt d'un pla sobre mateix del poble de Gombrèn, trobem aquesta església de Sant Pere de Montgrony que ja surt documentada l'any 899 i en el 906 ja consten les seves funcions parroquials.Sembla ser que la seva propietat fou motiu de fortes disputes entre els senyors de Mataplana i els abats de Sant Joan. Al passar les funcions parroquials al nucli de Gombrén aquesta església va anar perdent protagonisme i va quedar molt malmesa, fins que a finals del segle XIX el bisbe de Vic Josep Morgades en va començar la seva restauració. Només s'hi celebra culte en dies determinats. Es pot veure al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses.


Cara oest on es veu el gran finestral i la unió entre la nau i l'atri construït posteriorment.


Detall de la cara est amb l'absis principal i les absidioles.




dijous, 3 de maig del 2012

ROMÀNIC. MAQUETA Santa Llúcia de Puigmal

 Situada en plena vall de Bianya però dins el terme de Sant Joan de les Abadesses, podem trobar aquesta església de Santa Llúcia de Puigmal. L'església surt citada en un document de l'abadessa Emma de Sant Joan l'any 913, però no va ser fins el 1165 que va ser reedificada i consagrada per el bisbe de Vic Pere de Redorta. Es troba en bon estat de conservació gràcies a diferents actuacions que s'hi han fet. ANÈCDOTES. S'hi celebra culte un cop l'any per l'aplec de Santa Llúcia, amb  missa a l'aire lliure i força assistència de gent perquè tot i ser el mes de Desembre per la situació d'aquesta església en una fondalada i voltada de muntanyes el clima es molt suau. Un tros més avall de l'església i seguint la riera del mateix nom, els amants de la natura poden visitar els "gorgs de Santa Llúcia" de gran bellesa natural. Maqueta construïda l'any 1994, hores aprox. 400 h. Es pot veure al Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses dins l'exposició "Romànic. Una volta pel Ripollès".



Exterior de l'església on s'hi celebra la missa el dia de l'aplec en honor a Sta. Llúcia si el temps ho permet.

Vista de la cara sud oest de l'església.