dimarts, 27 de febrer del 2024

Carbó. NÒMINES -------- Novembre 1947

 

         En aquesta entrada vull presentar la relació de treballadors que estaven en nòmina a les mines de Surroca la segona quinzena del mes de Novembre de l'any 1947.

        Però primer voldria explicar com m'han arribat a les meves mans aquestes nòmines.

        L'any 1981 a St. Joan de les Abadesses, les deixalles ("escombraries") encara es tiraven darrera el cementiri municipal. Un dia un senyor que passejava per aquell entorn (en desconec el nom) va veure un munt de papers tirats allà i al comprovar que estaven mitjanament en bon estat es va apropar a mirar  que eren, va tenir la grata sorpresa de veure que entre molts d'altres n'hi havia uns quants relacionats amb les mines de Surroca, va agafar els que li va semblar (entre ells aquestes nòmines) i els va donar a un molt bon amic meu, Francesc Pont (en Paco). Després d'uns dies de tenir-los a casa seva em va dir si jo els volia, que ell no en faria res, li vaig dir que si i des de llavors els tinc a casa meva.

       Al llarg de la història de les mines hi varen haver èpoques amb molt més personal treballant,concretament a finals del s.XIX sembla ser que eren més d'un miller.  Però aquesta relació es  de quan  les mines eren explotades per l'Arrendataria i ja en plena decadència. Tot i això podreu veure que hi han 146 treballadors i per un poble com Surroca era un gran actiu econòmic i social.  

                           Relació de treballadors del 16 al 30 de Novembre de 1947.

                                                               

Treballadors de la mina del Ranchero.
Dins el llistat de treballadors de l'Arrendatària els de la
mina del Ranchero anaven a part ja que la producció
d'aquesta mina es tenia que controlar per separat.



                                                                                        




                                                                                      

En aquest full hi ha en Pere Panadés, era "quinto" o sigui
que feia el servei militar a les mines, acabat el servei es va
casar amb la meva tia Paquita.

                                                                                  



                                                                                        




                                                                                   

En aquest llistat hi tinc el pare Mariano Anglada Macias.
Treballava al tall obert del Faig i "frenista" del cable aèri
els dies que baixaven carbó (maniobres).

  



                                                                                      

En aquest full hi ha el meu oncle Hilarión Pascal Pujol.

                                                                             


                                                                                  

Aquí el meu oncle Pedro Anglada Macias.



                                                                                    

I en aquest hi ha el meu avi José Cambras Macias, ell treballava
de peó de la carretera.
També hi ha un altre oncle meu, en Francisco Anglada Macias.


                   Com podeu veure tenia molta família treballant a les mines.



                                                                                      






                                                                                      






                                                                             


                                                                                







                                                                                                             




dilluns, 23 d’octubre del 2023

Històries d'un poble miner. Activitat econòmica a Ogassa any 1908.

                                                    ANUARI RIERA    (1896 - 1908)

       Sota la direcció del Sr. Eduardo Riera Solanich, l'Anuari Riera comença la seva publicació l'any 1896 com "guia general de Cataluña", amb infinitat de dades econòmiques d'oficis, de l'industria i del comerç en general. També tenia informació detallada sobre la propietat urbana, rústica i geogràfica en general i una extensa secció de publicitat. 

 

 

                                                                     

Portada de l'Anuari Riera de l'any 1896.
Extreta de la Hemeroteca Digital de BNE.

             Les dades aquí publicades estan extretes d'aquesta publicació l'any 1908.


                                                              OGASSA.

       Lugar con Ayuntamiento de 1578 habitantes de H. y 1561 de D. Dista de Puigcerdá 59 kilometros y 72 de Gerona. La estación mas próxima es San Juan de las Abadesas, a 6 kilometros de distancia (N). Tiene minas de carbón de piedra. Celebra fiesta mayor el 4 de Diciembre.

       ELEMENTO OFICIAL.

       Alcalde- D. Juan Rius Sala. 

       Secretario- D. Juan de Ferrer de Gallart.

       Juez municipal- D. Agustin Monells Despams.

       Fiscal- D.Emilio Bervou Bondor.

      

       Párroco- D.Juan Coll.

       ABACERIA.

       Pascal (Rosa).

       BARBERIAS.

       Espert (José).

       Monells (Agustín).

       BODEGÓN.

       Coma (Juan)

       CAFÉS.

       "Baena", Juan Coma Pujol.

       Soler (Paladio).

       CANTERAS.

       (De marmol colores) Mas y Farrach.

       CARNICERIAS.

       Jordi Guitart (José).

       Picañol Suñer (Juan).

       CEMENTO. (Hornos)

       Benet (Ramón.

       Compañia Ferrocarril y Minas a cargo de la Vda. de Juan Balagué.

       COMUNIDAD RELIGIOSA.

       Monjas Dominicas.

       ESCUELA PRINCIPAL. (Para ambos sexos)

       Planas (Francisca).

       ESTANCOS.

       Rius Sala (Juan).

       GANADEROS.

       Basagaña (José)

       Corominas (Pedro).

       Fajula (Eudaldo).

       Fajula (Isidro).

       Jordá (Esteban).

       Riu (José). 

       MINAS DE CARBÓN DE PIEDRA.

       "Hullera del Pirineo" Sociedad española.

       "La Constáncia"

       "El Coto", Compañia de los Caminos de Hierro del Norte.

       PANADERIAS.

       Verbón (Emilio)

       PROPIETARIOS. (Principales).

       .Jordá (Juan).

       Vilarrasa (Esteban).

                           ============================================

       Es evident que de la primera mitat del s.XIX jo no en puc saber res, però si que puc explicar una mica el que jo vaig viure i veure a partir del 1950.

       Quan parlem d'Ogassa, la primera reacció es pensar en el carbó o en ciment i es normal perquè gràcies a aquests dos materials es va produir el gran desenvolupament del poble. Abans d'aquesta petita "revolució industrial" l'activitat laboral a Ogassa era majoritàriament agrícola i ramadera, les cases de pagès més grans es collien el menjar per el bestiar passar l'hivern i camps de patates, (a Surroca en dèiem "trumfes"), aquests a vegades eren cultivats amb la col·laboració d'un miner i després la producció la repartien entre l'amo i el miner, generalment de cada tres sacs un se'l quedava l'amo i dos el miner que era el que hi treballava, d'aquest repartiment en deien "anat a terços". D'aquests camps en deien "saions", el meu pare n'havia fet, (no se de on treia el temps ni les forces) però cada any en feia i un cop collides les "trumfes" el pagès les portava a casa nostra amb la carreta. També era molt important el cultiu del blat, aquest cereal fa anys que ha desaparegut de les nostres contrades, però al segle passat les cases de pagès més importants totes en tenien i era tot un espectacle veure la "colla de segadors" ben sincronitzats a les ordres d'un "cap de colla" segant-lo i encara més el dia que separaven la palla del gra, amb la màquina de batre i un pagès sota el raig de la palla pujant el paller. 

       En quant als ramats de bestiar, totes les cases en tenien, més petits o més grans però el ramat sortia a pasturar, vigilat per l'amo o el "mosso" s'alimentava i mantenia el poble net.

       Parlant de ramats voldria fer esment al de la casa de can Martí, una casa situada al barri de St. Martí de Surroca.  Aquesta casa tenia un gran ramat de vaques i alguna que altre cabra i pasturades o "talaiades" que vol dir vigilades per la Carme de can Martí que n'era la pastora, una dona gran amb dificultats de parla però molt curosa amb el seu bestiar. Quan portava les vaques al costat de casa nostra la meva mare de petits ens hi deixava anar amb el meu germà a fer-li una estona de companyia, ella contenta i nosaltres encara més.


                                    

                                                                       

La Carme de can Martí anant a pasturar el ramat a
un paratge proper a les mines del Coto. Carregada
amb mantes, sarró, bastó i paraigües.
Fotografia: Paco Pont.
Fons: Recull particular.

                                  


                                                  

La Carme asseguda al "seu lloc de treball".
Fotografia: Paco Pont.
Fons: Recull personal.


                                       
La Carme fotografiada prop de can Martí. Al fons
d'aquesta foto s'hi pot veure de dalt a baix, "El Faig",
"Les Teules", "La Gallina" amb la casa de can Camps,
un punt blanc que es el transformador del compressor
de la "mina Nova" i al costat el bloc d'habitatges del
"Pla Llobet".
Fotografia: Paco Pont.
Fons:Recull particular.




       A mitjans del s.XX encara hi havia una activitat econòmica més, de rellevant importància per el poble d'Ogassa, eren els llocs de treball que oferien les fàbriques tèxtils de St. Joan de les Abadesses.
       En plena expansió de la filatura, aquestes fàbriques necessitaven ma d'obra sobretot femenina, i varen començar a llogar noies joves de Surroca que baixaven i pujaven a peu. Generalment eren noies del nucli urbà però també n'hi havien de les cases de pagès i aquestes tenien el problema afegit que bona part del camí el feien en solitari i entre muntanyes. Algunes anaven a la Colònia Llaudet (el Pagès) i altres a la colònia Jordana (cal Gat), però la majoria anaven a ca l'Espona. Al començament com he dit hi anaven a peu, quan la quantitat de treballadores va ser més important la fàbrica els hi va posar un camió per portar-les i més tard un autocar. Finalment Espona va passar aquest servei a una empresa externa, (Taxis Joan Soler) fins pràcticament el tancament de la fàbrica. Als últims anys anaven sempre al torn de tarda i l'autocar sortia de St. Joan a 1/4 d'una per venir-les a buscar i amb aquest autocar hi podien pujar tothom que ho necessitava (evidentment pagant). Va ser una gran oportunitat per el poble ja que la gent que necessitava anar a comprar a St. Joan baixaven a peu però sabien que la tornada la podien fer amb autocar. Jo de petit moltes vegades hi havia pujat amb la meva mare.



                                                                          
                                                                             
Aquí podeu veure les dones de ca l'Espona sobre
el camió a punt per anar a treballar. La primera de 
la fila del darrera per la banda dreta es la meva mare
i la de davant seu a primera fila, la meva tia.
Transport molt precari, però millor que anar a peu.
Fotografia de Ramón Tubert.


                                                                            
     

       COMERÇOS I OFICIS A OGASSA ( segona mitat s.XIX).

       CAN PELEGRÍ, queviures i embotits.

       CAN "GENITO",  carnisseria.

       CAL FORNER,  forn de pa.

       CAN COSTAS, queviures, hostal, bar i sala de ball.

       CAN TAL-LARA, hostal, bar, queviures i carnisseria.

       LA COOPERATIVA, queviures, embotits, cafè-bar i sala de ball.

       LA FONDA, cafè, bar, hostal i sala de ball.

       CA, LA MARIA PETITA (al Prat del Pinté), bar, queviures, sala de ball i més tard taxi.

       BARBERIES

       En Pere Solà, (en Peret barber),era miner i feia de barber a ca l'Aurora

       En Patllari Rius, treballava a l'industria i feia de barber sobre can "Genito".

       En "Sis pisos",(en desconec el nom), feia de barber a la "casa gran).

       FUSTERIA

       Conegut per en Modest, aquest home era el fuster del poble i feina no li faltava.

       "ARREGLOS" EN GENERAL

       Conegut per en "Bernis", també en desconec el nom, aquest home arreglava totes les olles i           cassoles d'Ogassa. Si tenien un forat, ell hi posava una mica d'estany i quedava com nova. Ho feia a     casa seva al costat de ca la Caterina que hi havia la centraleta de telèfons.

       Si en recordo més, ho actualitzaré.


        Fotografies de l'època que reflecteixen l'activitat laboral-econòmica d'Ogassa. Segona mitat s.XIX:


   

                                                                                   

COOPERATIVA "LA SURROQUINA"
Fundada l'any 1909, a planta baixa hi havia la botiga
de queviures i al primer pis el cafè-bar i sala de ball.
 Podeu veure un grup de socis (entre ells el meu avi)
fotografiats davant el local.
Fotografia extreta del llibre "Les mines de Surroca"
de Martí Mercader. 


       

                                                                               
CASA DEL PINTÉ
En Francesc Castany conegut per en "Pinté" traient les vaques a
pasturar. A la part superior de la foto l'ajuntament vell, just
darrera hi ha casa meva, de petit baixava molts dies a aquesta
casa a buscar-hi la llet. A la part inferior esquerra hi veiem un
ànec que segurament va anar a parar a la cassola per la festa de
Santa Bàrbara.
Foto extreta del programa de la Festa Major 2008.

    
                                                                                           




                                                                         

"LA FONDA"
Al centre de la fotografia la casa de "La Fonda", era 
fonda, cafè-bar i sala de ball. Aquí els meus pares quan
es varen casar hi feren el "piscolabis". Devia ser molt petit
però recordo haver-hi vist billars.
Fons: Recull personal.



                                                                               

"RAMAT D'OVELLES"
Pastor jovenet "talaiant" ovelles, davant la casa de
"Boixater" esfondrada i desapareguda en uns aiguats
als anys 50 i al fons el solell de "cal Xec" i del ciment.
Com podeu veure que d'arbres pocs.
Fons: Recull personal.

                                                       


                                                                                

"CAL FORNER"
La Herminia, en "Cisquet" i en Rafel al mostrador de
la botiga amb una coca de grans dimensions i un pa
de quatre quilos. Us puc assegurar que el pa era bo,
però la coca encara més. A casa hi compràvem dos
pans de dos kl.  lligats amb un "mocador de farcell"
a l'esquena i pel camí del Nº 5 cap amunt.
Fons: Recull personal.


     

     

                                                                                                                                                                                                                                           

"TRANSPORT DE PALLA"
Transport d'herba a St. Martí de Surroca. La portaven
amb una carreta i la carregaven tant que no es veien ni
les rodes. Arribant a la casa era obligar fer el "trago"
amb el porró per recuperar forces.
Fons: Recull personal.


                                                                                        

                                                                                      

"CAN TAL·LARA"
La Maria molt "atrafegada" a la cuina en un dia
sembla ser que de molta feina.
Fons: Recull particular.


dimarts, 4 d’abril del 2023

Històries d'un poble miner. Retalls de premsa...........2

                                               LA CORONA. (Barcelona 1857).     Pàgina 8

                                                 SOCIEDAD MINERA EL VETERANO

       Hallándose ya las minas que esta sociedad posee en los distritos de Surroca y Ogasa, denominadas de San Juan de las Abadesas, en estado de suministrar diariamente cantidades de carbón de alguna importancia, se saca a pública subasta con arreglo al pliego de condiciones que se halla de manifiesto en la secretaria de dicha sociedad, calle del Pino, num. 6, piso 1º;  y en la administración de las minas de Surroca, el transporte diario desde dichas minas a esta ciudad del todo o parte del carbón disponible. 

       Las proposiciones deberan hallarse arregladas al modelo continuado en el pliego de condiciones y seran admitidas solamente las que se hagan por el transporte de cantidades que no bajen de 100 quintales, ni excedan de 2000 quintales diarios, fijandose como plazo para la admisión de proposiciones, hasta el 28 de julio en Surroca y hasta el 31 del propio mes en esta capital; a las 12 de cuyo último dia, reunidas todas las proposiciones en el local de la oficina de la sociedad, se procederá a la apertura de los pliegos, adjudicandose la subasta a favor de la proposición mas ventajosa.

       Barcelona 28 de junio de 1861.--- Por A. de la J. D. -- El secretario, Narciso Mirallas.

       

                     ========================================================


                                               LA CORONA   (Barcelona)

                          Peródico liberal.     Domingo 17 de Enero de 1858.    Página 5

       Los pueblos de Surroca y Ogassa se hallan muy castigados de los lobos que trepan por aquella parte de montaña.

       Todos los dias tienen bajas en sus ganados, y dicese tienen ya amedrentadas a varias gentes que no se atreven a salir de casa temiendo no les suceda un caso igual al que desgraciadamente tuvo el Rdo. cura párroco de San Pedro dels Forcats (Francia) que , segun dijo el corresponsal de Puigcerdá, fué devorado de tales animales carnivoros hace pocos dias.

       La policia francesa parece que no cree en que la muerte de dicho cura sea debida a los lobos, y en consecuencia el maire de San Pedro dels Forcats tiene ya dos lobos bipedos presos e incomunicados.

     Veremos que declaraciones darán los tales lobos.

                                     ===================================

       La part final d'aquesta notícia, entre els dos lobos bipedos (persones?) incomunicats i esperant-ne les declaracions, no te desperdici.

                                      ===================================        

       


              GACETA DE LOS CAMINOS DE HIERRO      Madrid 8-8-1880     Página 10

                                                 FERRO-CARRIL Y MINAS

                                                                      de

                                            SAN JUAN DE LAS ABADESAS

                                                              (conclusión)

       Relación de las labores y obras ejecutadas en las minas de la Compañia durante el ejercicio de 1879 y resultado de ensayos verificados en los carbones.

                                                              INTERIOR

       Los trabajos del interior han obedecido a la idea de ir preparando, en los diversos grupos de capas, los mazizos que tendrán que explotarse después de la inauguración del ferro-carril. Estos trabajos de preparación comprenden, no solo el,avance de las galerias de nivel en la dirección de las capas y los coladeros o chimeneas que forman los limites de los mazizos en su inclinación, si que también los ramales y pozos de reconocimiento y de ventilación que es preciso ejecutar a menudo en vista de la irregularidad del criadero. Por este concepto se invirtieron 8.723 jornales de mineros y peones, siendo su importe 113.427'37 reales.

       La galeria Eugenia, que debe servir de via de desagüe y de extracción para los carbones que se exploten ulteriormente en el grupo del centro, en desnivel de la mina Gallina, avanzó de 104'10 m. con 2.037 jornales de importe 33.952 rs.

       El pozo Grapusa llamado a poner en comunicación las labores del centro con la galeria Eugenia, solo pudo llegar a una profundidad de 74'10 m. por causa de la gran cantidad de agua. Por otra parte, este sondeo solo será indispensable cuando tenga lugar la explotación de los mazizos del centro inferiores al nivel de la Gallina, y queda aplazado para mas tarde.

       Para reconocer el criadero del socavón Dulce, labor la mas baja de nuestras minas al constituirse la Sociedad, está en la cota 955 m. se emprendió un pozo designado con el nombre de Bárbara. Llegó sin accidente a una profundidad de 97'50 m. habiéndose invertido en este trabajo 3.077'50 jornales de importe 47.726'50 rs.

       El combustible del pozo Bárbara es graso y el resultado del ensayo docimástico efectuado sin limpiar ni escoger, es el siguiente: Carbono 60'95,   Cenizas 19'00     Matérias volátiles 20'05.

       El coke producido es ligero y metálico, su proporción es 79'95 po 100.

       El carbono equivalente a las matérias volátiles es 13'65 por 100.

       El poder calorífico es de 5796 calorias.

       Para completar el cuadro de los trabajos del interior hay que añadir: 1º, la construcción de bóvedas en la mina Gallina sobre una longitud de 138 m en cuya ejecución se invirtieron 1.094'90 jornales de importe 48.320 rs; 2º , el ensanche de la galeria Juncá en 71'50m. en que se invirtieron 592'70 jornales cuyo coste fué de 7.736'60 rs.; 3º,  la conservación de las labores existentes que importa 11.068'36 rs. por 997'80 jornales invertidos.

                                                                EXTERIOR

       Los trabajos del exterior han tenido por principal objeto la realización de las comunicaciones por vias férreas entre las diversas bocas-minas y la estación de carga de Torallas.

       Lo primero era la construcción de las vias de unión del socavón inferior de la mina Dulce con la plaza de Torallas.

       Llevadas con mucha actividad, las obras están terminadas desde mucho tiempo, y el sistema de transporte desde la mina Dulce estaria ya en servicio si estuviese  concluida la explanación de la plaza de carga.

     Los vagones cargados saldrán del origen de las vias a la altitud 951 m, siguiendo la via de descenso con una pendiente media de 0'017m. por metro en una longitud de 1.963m. hasta la meseta del plano inclinado bisautomotor a la altitud de 917'37 m. desde donde bajando a la cota 824.66 m.por dos pendientes de 47 po 100 la primera y de 39 po 100 la segunda, servirá la fuerza de gravedad que dasarrollaran para elevar a la altitud 982'57 m. otros tantos vagones vacios. Estos volveran al origen  por la via de descenso que se desarrolla en una longitud de 1.920 m. con una pendiente de 0'016m. por metro.

       La experiencia ha probado que el movimiento se produce sobre las vias de descenso y de regreso, del modo que se esperaba, y si bien no ha podido probarse el plano bisautomotor, por faltar la explanación de Torallas, no hay duda que funcionará con regularidad.

       Después de las vias de Torallas las de mas interes para la Compañia eran las del Juncá, que establecen la comunicación de la mina de este nombre, situada al extremo occidental de nuestras pertenencias, con otras ya unidas a la estación de carga. Las vias del Juncá se componen de la prolongación a la superficie de la via interior desde la boca-mina a la cota 1.248'06 m. en una longitud de 882 m. con pendiente de 0'002 por metro hasta la cabeza de un plano inclinado de 554'95 m. de longitud, con pendientes de 30 por 100 en la parte alta y 19 por 100 en la parte baja, llegando asi a la plaza Gallina a la altitud 1.133'56 m. La via del Juncá esta ya en servicio y falta para que lo este tambien el plano inclinado acabar el montaje de los frenos que se esta ya verificando.

       La via y plano incliado que establecen la unión de la fábrica de aglomerados con el carril de descenso estan ya en servicio.

       En la via horizontal y plano inclinado de comunicación entre la Plaza Dulce y la del Pinté se trabaja con actividad en su conclusión, y es de esperar que las obras se terminarán en el mes de Junio con lo que quedará completada la unión de las bocas-minas entre si y al origen de las vias de Torallas.

       El material móvil necesario para el servicio de esas vias, en gran parte inclinadas no esta del todo construido. De los 300 vagones que se proyectó construir, faltan cerca de la mitad; pero una vez instalado el taller en construcción, este material se ejecutará pronto, para lo cual se tiene dispuesta la madera y se estan fundiendo en Vich las ruedas necesarias.

       En el capitulo 6º del presupuesto general, hay consignada una suma de 400.000 reales para la clasificación, purificación y lavado de carbones.

       La maquinaria especial para esta preparación ha sido contratada con la casa Humboldt de Kalk (Alemania) cuya fama es reconocida de todos.


                                                                        

Placa del fabricant que es posava en les màquines
que construïen.
Origen de la fotografia:  WikipèdiA


       En cuanto a la máquina de vapor y generadores de vapor se han construido en los talleres de Chemnitz que ya suministró locomotoras a la Compañia.

       Para la construcción del material móvil y reparaciones de todas clases, se resolvió con arreglo al capítulo 8º del presupuesto, establecer un taller especial, situado de tal modo que puede dar movimiento a sus máquinas el mismo motor del taller de lavados.

       El taller de reparaciones esta cubriéndose; al de lavados se trabaja activamente en su edificación de modo que cuando llegue la maquinaria, pueda principiarse en seguida el montaje.

       Hace años que en Surroca existe a pequeña escala la fabricación de cimento hidráulico, para plantearse la fabricación de este producto no se tuvo que examinar mas de dos cuestiones: 1º adquirir canteras de caliza arcillosa, y 2º  resultados probables de la fabricación bajo el punto de vista económico, hoy la fabricación cuesta 55 reales la tonelada.

       Los terrenos que encierran las canteras de cimento y cal hidráulica los hemos adquirido en los ayuntamientos de San Juan de las Abadesas y de Ogassa en condiciones ventajosas.

       Formalizadas las escrituras de venta de los terrenos ja no tendremos trabas en nuestra fabricación. Los ensayos verificados en laboratorio, acreditan que el cimento ordinario que hoy producimos tiene una resistencia supertior a casi todas las clases análogas que hoy se consumen en Barcelona. 

       Para completar el cuadro de los trabajos del exterior, quedan por indicar otras obras en ejecución, que son:

       1ª  El cubierto detrás de la fábrica de aglomerados, en el cual los desprendimientos de terreno nos obligan a trabajos extraordinarios de sostenimiento.

       2ª  Las plazas inferiores del Pinté destinadas a la desecación del carbón lavado antes de su entrega a la fábrica de aglomerados.

       3ª  Las casas números 6, 7, y 8, las dos primeras ya cubiertas y a punto de concluirse, y la tercera, situada en Coll d'Arch, con probabilidad de cubrirse este mes.

       4ª  Las casas números 9, 10, y 11, que solo acaban de contratarse para quedar concluidas antes del 15 de Agosto.

       Barcelona 12 de Mayo de 1880.

                                                 El ingeniero jefe de minas, H. Ducloux.

                        ==============================================

       Segons es pot veure en l'apartat final d'aquest escrit, camins i cases tot anava numerat, era una manera senzilla i pràctica per tenir-ho tot controlat.

       A part de les cases 6, 7, 9, 10, 11 i la situada a Coll d'Arch, que s'explica en aquesta memòria, en tenim dos exemples més molt evidents i encara avui vigents:

       La torre o casa del director enginyer, era la nº 5 i el camí que per allà passava era i es encara avui el camí del nº 5.

       La casa dita "la farmàcia" devia ser la nº 3, perquè per allà passa el camí que en dèiem i encara en diem, camí de la farmàcia o camí del nº 3.    

       Segons aquest escrit podem saber que la casa Nº 8 era Coll d'Arch.

       La casa de Can Camps al costat de la mina La Gallina era la Nº 19.

       



                                                                                      

Fotografia de la Plaça Dolça a primers del s.XX.
es veu l'entrada de la mina Dolça i just sota la linea
vermella la plaça coberta on es feia la tria del carbó 
rentat. Aquesta plaça abans del tancament de mines
nosaltres la coneixíem com el"camp de tenis", i hi
anàvem a jugar a pilota 
.
Fotografia:  AFCEC.
Fons: recull particular.

       

       



       

       

       

       

       

       


       




       

     

                         

 




dimarts, 31 de gener del 2023

Històries d'un poble miner. Retalls de premsa............1

                                       RETALLS DE PREMSA------1

                               L'Imparcial (Barcelona)    31/8/1843    Pàg. 3

       Segun se tiene entendido D. Joaquín de Romá, vecino del Ampurdán y dueño que dice ser de las minas de carbón de piedra de San Juan de las Abadesas, está contratando la venta de ellas, y como tiene escritura hecha con ciertos individuos de nación francesa y haber recibido cantidades a cuenta con hipoteca de las mismas minas, se da esta noticia para que nadie pueda alegar ignorancia. J. M.

                      ======================================================


                       El Correu nacional    (Madrid)     21/4/1842        Pàg. 4

       Dicen de Barcelona:

       Parece que en una de las minas que se estan explotando en las inmediaciones de San Juan de las Abadesas, apareció una gabila de bandidos que se susurra han asesinado algunos mineros.

       ¿Cuando resolverá el gobierno adoptar el bando que expidió en circunstancias tal vez semejantes el Duque de la Victória?

                    ========================================================           


                               La Dinastia     (Barcelona) 25/10/1885      Pàg. 5 

       Ha salido para San Juan de las Abadesas, con objeto de inspeccionar las minas de Surroca y Ogassa, el teniente de navio de primera clase don Ramón Valentí y Bonaplata, quien como dijimos, ha sido comisionado por el Gobierno para hacer en esta Capital algunas pruebas de carbones de la región catalana, a cuyo efecto se recibirán en breve tres toneladas de combustible de la referida procedencia, que probará el cañonero de este apostadero "Pilar".

                   =========================================================

                                                                                        

                                                                         

Canoner "Pilar". Col·lecció: D. José Lledó y Calabuig.
En aquest vaixell es va provar el carbó de les mines de Surroca.
Màquina de 240 cavalls, equipat amb canó Hontória 120 m/m
i metralladora de 25 m/m.
Fons: História Naval de España.
www.todoavante.es.


==========================================================


                             La Corona       (Barcelona)      5/4/1863         Pàgina 2

                                     San Juan de las Abadesas 3 de abril de 1863

       Muy señor mio: Grato e indelebre recuerdo ha dejado el mes de marzo en el corazón de todos los habitantes de esta comarca, hasta ahora, por falta de comunicaciones, pobre y sin porvenir a pesar de la feracidad de su suelo y de la riqueza fósil que encierran sus montañas, pero hoy llena de júbilo al contemplar ante si un dilatado horizonte de envidiable prosperidad.

       La satisfacción natural que experimentaban los ribereños de esta parte del Ter al ver adelantar con rapidez la reparación del antiguo puente por el que se penetra en la villa de San Juan, subió de punto con la visita que a primeros del pasado mes nos hizo el señor don José Urbistondo, gobernador de Gerona, con el objeto de enterarse minuciosamente de nuestras necesidades.

       Esta utilísima escursión de la primera autoridad de la provincia nos hizo creer que habia llegado para nuestro pueblo la era de la regeneración y las esperanzas se afirmaron al ver llegar el dia 29, a eso de las seis y media de la tarde, a los señores concesionarios de la via férrea que ha de poner en comunicación la cuenca carbonífera de Surroca y Ogassa con el emporio de la cultura y de la industria catalanas.

       A las ocho de la mañana del 30, dichas autoridades después de visitar el antiguo monasterio de San Juan de las Abadesas, que tuvo un dia honores de catedral, salieron para las minas de la sociedad del Veterano.

       A las nueve llegaron a la espaciosa plaza de los carbones llamada del Pinté, donde estaban esperandoles don José Angelet, vice-presidente de la sociedad El Veterano, una comisión de Surroca y Ogassa, el inteligente ingeniero don Javier Duclous, sus ayudantes y administrador; una estrepitosa salva de barrenos preparados al efecto dió mayor realce a la efectuosa recepción.

       Los señores concesionarios examinaron luego los carbones de las minas Balanza, Mare de Déu y Rusiñol; en seguida, cubiertos con los trajes mineros que facilita la sociedad a cuantas personas honran con su visita los trabajos de explotación, pasaron a admirar y probar el agua riquísima de la fuente Pinté, donde se les sirvió un ligero refresco, y a poco penetraron en las galerias, teniendo los representantes de la sociedad minera la satisfacción de oir de los autorizados labios de los señores concesionarios, que por lo poco que habian podido ver, se habian convencido de la abundancia del mineral, de la buena dirección de los trabajosy, en su consecuencia, del buen resultado de su empresa.

       Reconocidas las galerias Pinté, Eugenia y Rusiñol, despojada la comitiva de la librea minera, fué invitada a aceptar un almuerzo, o mejor, espléndido banquete. A los postres brindóse por la prosperidad y pronta realización de la via, por la prosperidad  del Veterano y la felicidad del pais.

       A las cuatro y media de la tarde, la comitiva espedicionaria partia de las minas para Ripoll, completamente satisfecha y saludada de nuevo por el atronador disparo de barrenos, a su paso por San Juan de las Abadesas fué despedida por la municipalidad, resonando en todas partes los vivas y tiroteos. 

     M. Brensing entrego una cantidad a nuestro alcalde para que la distribuyese entre los pobres, a fin de perpetuar el recuerdo de tan fausto acontecimeiento.----J.A.

                     ===================================================


                                                        La Patria (Madrid 1849)

                                                                14 / 3 /1850

       Hemos visto cartas de Barcelona lamentándose de la escasez,   de carbón de piedra que se nota en el mercado de aquella capital, circunstancia tanto mas sensible, en cuanto tiempo hace que hubiera podido evitarse haciendo productivas las abundantes minas de carbón que tenemos en nuestra provincia.

       Increible parece que se hubiera descuidado hasta tal extremo la explotacióon de aquellos manantiales de riqueza tan indispensable a nuestra industria, y que los catalanes, particularmente los habitantes de esta provincia, se hayan mostrado hasta ahora indiferentes a los desvelos del concesionario de las minas de Surroca y Ogassa para procurar que se formase una sociedad que emprendiese la construcción de un ferrocarril por planos inclinados desde aquellas al puerto de Rosas.

       Asi es que la fabricación de Barcelona esta pasando por una verdadera crisis, pues si no llegan pronto los cargamentos de carbón que se esperan, pasará por la humillación de ver paradas sus máquinas por falta de combustible. Y si tal cosa sucediese, ¿que dirian los que saben que existe en nuestra provincia un inmenso depósito de aquel mineral, compatible con el mejor del extranjero, y distante unicamente diez y seis horas del puerto de Rosas? Ni siquiera tendriamos derecho a quejarnos; nuestra seria la mengua, nuestro el baldón, toda vez que transportado el carbón de las minas al puerto de Rosas por el ferrocarril por planos inclinados, costaria puesto al lado de los buques, según calculos bastante exactos, cuatro reales el quintal catalán, cuando el inglés puesto en Barcelona, se paga a nueve y a nueve i cuartillo, produciendo así la diferencia de cinco reales por quintal a favor de los intereses de nuestro pais.

                                   

                             ==========================================


                               Gaseta dels camins de ferro. (Madrid)  10/6/1860   Pàgina 8

                                                  CRÓNICA

       Tenemos a la vista una interesante Memória de D. Juan Bautista Perera sobre el proyecto de un ferro-carril que empalmando en Manresa con el de Barcelona a Zaragoza ha de dirigirse por Ripoll y San juan de las Abadesas a las minas de Surroca y Ogassa. 

       Nos ocuparemos con mas detenimiento de este proyecto que desde luego nos parece bastante bien estudiado.

                                             ACTOS OFICIALES

       S.M. la reina (Q.D.G.) ha tenido a bien autorizar a D. Juan Bautista Perera, para que durante el plazo de un año pueda verificar los estudios de un ferro-carril que desde las minas de carbón de Surroca y Ogasa empalmen en Manresa con la linea de Zaragoza a Barcelona.


                       ================================================

       




       

                            

       




dimecres, 2 de novembre del 2022

Històries d'un poble miner. L'escola a les mines de Surroca

      Vaig néixer l'any 1948, feia 9 anys que havia acabat la guerra i la meva infantesa i la vida escolar varen transcórrer en un ambient d'austeritat perquè els miners cobraven poc, limitat perquè hi havia coses  que en deien mal vistes, però en general no ens podíem  queixar, respectant aquests límits  teniem molta llibertat. 

       Les escoles eren al Prat del Pinté, en aquest barri hi vivia molta gent, a l'entrada i sortida de l'escola i a l'hora del pati la canalla ens barrejàvem amb els veïns amb un ambient familiar i agradable de molt bon recordar.


                                                                            

Veïns del Prat del Pinté any 1950.
Foto cedida per Pere Calvo.
Fons: Recull familiar.

                                                                                              
    Vista del Prat del Pinté anys 40. Just a les marques vermelles
hi havien les escoles de nenes i de nens, però com que no tenien 
la mateixa capacitat ens canviaven si era necessari. Jo havia anat
a les dues. Podem veure l'església de Santa Bàrbara, la masia del 
Pinter que dona nom al barri, en primer terme la Farmàcia i a la
part superior esquerra el "barracón" dels soldats que varen venir 
acabada la guerra.
                               Fons: Recull familiar.



                                                  
         

            Fotografia actual de la "Escuela de niños" tal com 
            es pot veure encara  en el rètol a la paret.  La part 
            superior eren vivendes i l'escola als baixos.





           Fotografia actual de la "Escuela de niñas", es manté
           igual que fa 70 anys. Sobre la porta el rètol en el que
           només queden restes de pintura, la porta i finestres
           son les originals però molt deteriorades. 
    


        Com us he dit hi havia dues escoles, perquè això si, nens i nenes no ens podíem ajuntar i a l'hora del pati els nens jugàvem a futbol (en dèiem a pilota) a la plaça de l'església i les nenes saltant a corda davant mateix de la seva escola o senzillament pel mig dels habitatges. Un cop fora de l'escola llavors tots barrejats, els que vivien al poble anaven avall i els que vivíem a cases aïllades o a pagès doncs amunt.



                                                                                 

Alumnat de Surroca any 1958. El mestre dels nens
Josep Buch, el rector Mn. Josep i la mestre de les nenes.
Fons: Recull familiar.



                                                                              


                                                                                    
                                                                       
Alumnat de Surroca 1959.
Aquest any el mestre dels nens era el Sr. Castro.
Fons: Recull familiar.


       Dels mestres que havíem tingut els nens crec recordar que el primer fou en Josep Buch, després quan aquest va marxar a fer la "mili" el va substituir interinament el Sr. Castro, més tard en va venir un que crec que es deia Bienvenido ....... i finalment el matrimoni format per en Josep Mª Casadevall i la Montserrat Casademunt i aquests ja es varen quedar molts anys. D'aquests mestres el més "durillo" era el tal Bienvenido, aquest amb qualsevol excusa et feia parar la ma i t'hi fotia un cop de regla que te la deixava vermella i si la falta era "molt greu" et feia posar els dits formant una pinya de cara amunt i el cop de regla era a les ungles i llavors et bufaves els dits una bona estona. Jo no era pas dels que més rebia, però també ho havia tastat.

                                                  

                                                                   

                                                                                         

                                                                              

 
Alumnat de Surroca 1961 en la festa de final de curs.
Aquest any els mestres eren el matrimoni format per
Josep Mª Casadevall dels nens i la seva dona Montserrat 
Casademunt de les nenes. També hi ha el llavors bisbe
auxiliar de Barcelona D. Narcís Juvany.
Fons: Recull familiar.


       Tot i ser anys difícils en el context general, a Surroca la tranquil·litat era absoluta, recordo que els matins en dies de bon temps abans d'entrar a l'escola i davant l'església ens ensenyaven a ballar i comptar sardanes,  la guàrdia civil que aquells anys voltaven molt ens miraven amb molta atenció drets en un cantó de la plaça, potser eren nouvinguts i els sorprenia aquella dansa. Amb una "gramola" que en dèiem i sempre la mateixa sardana, "Els gegants de Castellterçol", es veu que no en tenien cap més. Això si, un cop ballada la sardana cap dins l'escola i de dret a cantar "cara al sol".
       Parlant de la guàrdia civil, vull explicar una anècdota que em va passar. Des de l'escola a casa meva hi havia menys de mig km. però de carretera dolenta i emboscada. Les tardes d'hivern son curtes i els que ens quedàvem a conferència sortíem que ja era negra nit. Un dia al sortir de l'escola a més de fosc hi havia una espessa boira, vaig començar a caminar sol com cada dia i en el punt més emboscat vaig sentir una veu que em deia, "alto quien vive", vaig quedar glaçat (era molt jove), la meva contesta va ser "un estudiante" i llavors al mig de la boira va aparèixer un guàrdia civil amb "tricorni", una gran capa i l'arma preparada, es va apropar i al veure que efectivament era un "segalet" i que portava la maleta del col·legi em va dir si m'avia espantat, fent el valent vaig dir que no, llavors va sortir l'altre que estava amagat, em varen demanar on vivia i si volia que m'acompanyessin, però jo (molt valent) tot sol i amb les cames tremolant al cap de dos minuts era a casa.
 


                                                                            
Festa de l'arbre de 1958 al sector dels "Catius".
El mestre Josep Buch.
Fons: recull familiar.



                                                                                                                                              En la dècada dels 50 i durant un temps, a l'escola ens donaven cada dia uns sobres de llet en pols i formatge. Aquest venia dins unes llaunes cilíndriques, ens el tallaven a trossos i ens el repartien, alguns s'ho emportaven a casa i altres s'ho menjaven allà mateix. En desconec la procedència.
       També vull explicar que un dia varem anar a veure un partit del Barça per televisió a la casa de pagès de "Fogonella" que crec que tenien l'únic televisor que hi havia al poble. A la tarda tots cap a "Fogonella" alumnes, mestre, rector, director de les mines i un miner (Jaumet) que menava un "burro" per si algú no podia seguir i tenia que pujar-hi a cavall. Després de més d'una hora de camí quan varem arribar a la casa la tele no es veia. Resumint, la mainada a jugar per aquells afores, mestre, rector i director se suposa que fent un bon berenar i després tots avall, contents i sense veure cap "pilota".
       Després d'aquesta experiència fallida, a l'escola varen comprar un televisor i el posaren en una petita sala que hi havia a l'entrada per veure-hi futbol i era obert a tothom. Als pocs partits que donaven per televisió hi anava força gent, sobretot del Prat del Pinté, però també de baix el poble. Jo era petit i meu pare m'hi acompanyava, tot i veure's malament i en blanc i negre era tota una novetat.



                                                                                          
Fi de curs 1963. 
Fons: Recull familiar.


                                                                                      
Final de curs 1963.
Fons: Recull familiar.



                                                                                                 
                                                                                         
Final de curs 1963.
Fons: Recull familiar. 


                                                                                  
                                                                             
Final de curs anys 60. En primer pla l'alcalde Joan
Vilalta i el bisbe Narcís Juvany.
Fons recull familiar.


                                                                                           
Final de curs 1963.
Fons: Recull familiar.
                                                                   

       Com podeu veure en aquestes fotografies, els finals de curs els celebràvem amb una festa molt concorreguda, amb ballets tradicionals que tot i no ser un esbart dansaire professional, ens en sortíem prou be. El final de curs es celebrava a finals de Juliol, generalment per St. Jaume. 
       Durant uns anys hi assistia el llavors bisbe auxiliar de Barcelona, Narcís Juvany i evidentment les autoritats del poble i mestres, formant la presidència sobre les escales a l'entrada mateix de l'església.


                                                                               
Fi de curs 1961 
Les autoritats d'esquerra a dreta: Josep Solà, Isidre Tremps,
Joan Vilalta, Narcís Juvany, Josep Rovira. Francesc Basegaña,
i Josep Mª Casadevall.
Fons: Recull familiar.





                                                                                                                                       


Festa de l'arbre 1958 amb el mestre Josep Buch.
Al fons la Torre, vivenda del director de les mines.
Fons: Recull particular.







Festa de l'arbre a les escoles d'Ogassa l'any 1916.
Fons: Recull particular.





                                                                                              
Nens de l'escola d'Ogassa a primers de s. XX amb
el mestre Mn. Ramón Colomer, rector de la colònia
minera o Surroca de baix.
Fons: Recull personal.



                                                                   
Festa de l'arbre a primers del s. XX.
Fons: Reculll personal.




                                                      Continuarà.............